D’àvies i de patriarques

A la societat occidental els hàbits canvien ràpidament i sovint sense que sapiguem gaire bé per què. Costums ben establerts que s’adaptaven bé a l’estil de vida tradicional i que aconseguien els seus objectius com a mínim amb un cert èxit, ara es posen en dubte. Pot ser que ja no siguin útils en el nou món humà?

Un dels aspectes que més controvèrsia genera és la criança dels fills.  En molts sectors hi ha un debat, més complicat del que sembla, i que involucra temes tan sensibles com la jornada laboral, el paper de l’escola i la importància de la dona en la societat. De fet, fins i tot sense ser sociòleg és fàcil adonar-se que durant la incorporació de les dones al món laboral la responsabilitat de l’educació va haver de repartir-se entre els altres agents implicats (pares, avis, escola). Probablement, aquest sistema que va bascular lluny de la mare ara s’està ressituant. Només que pregunteu una mica us serà fàcil trobar algú que manifesti la seva disconformitat en aquest repartiment de tasques, i entre moltes altres coses, sovint us diran que els avis no haurien de tenir una paper tant actiu en l’educació dels néts. Curiosament, aquesta és una afirmació que des d’un punt de vista biològic podria entrar en franca contradicció amb un fenomen típicament humà.

Per què las femelles humanes deixen de ser fèrtils molt abans de morir?

Un punt clau en tot aquest tema és el fet que alguns individus de l’espècie humana (les femelles, concretament) tenen una característica reproductiva única: deixen de ser fèrtils molt abans de morir. Des d’un punt de vista estrictament evolutiu, sembla un contrasentit. L’èxit evolutiu d’un organisme depèn del número de descendents que pot arribar a tenir. En la gran majoria d’espècies, tothom es pot reproduir (o intentar reproduir) fins poc abans de l’últim sospir, amb l’objectiu d’aconseguir “farcir” la generació següent de descendents directes. Però les femelles de l’espècie humana, no. Per què les dones renuncien a aquesta estratègia? Què en diu la biologia evolutiva?

S’han postulat dues hipòtesis per explicar aquest desfasament entre final de l’etapa reproductiva i final de la vida: l’efecte àvia i la hipòtesi del patriarca. En l’efecte àvia es postula que l’ajuda que l’àvia pot aportar a la criança dels néts n’afavoreix la supervivència i per tant, incrementa l’èxit reproductiu del llinatge. A la llarga, acaben sobrevivint més descendents. Menys però més ben cuidats és millor que molts però abandonats. Alguns articles avalen aquesta hipòtesi, i fins i tot es descriu aquest mateix efecte en les orques, una altra de les poques espècies que presenta la menopausa: la mare ajuda els seus descendents a la criança dels néts, i en millora la supervivència.

Killerwhales_jumping

Les orques tambè pateixen menopausa.
Photo by Robert Pittman

La hipòtesi del patriarca té un compte sobretot una altra característica reproductiva, diferent en mascles i femelles: la gametogènesi. Així, mentre que en homes la producció d’espermatozoides es manté al llarg de tota la vida, els ovaris d’una nena acabada de néixer ja tenen tots els oòcits dels que disposarà al llarg de la seva vida. Si aquesta vida s’allarga molt, com en el cas de l’espècie humana, aquests oòcits s’esgoten i deixen femelles viables però sense la capacitat de reproduir-se. Segons aquesta explicació, l’ajuda que proporcionen les àvies als seus descendents seria una manera de compensar la pèrdua ràpida de fertilitat, que podria interferir en el seu èxit reproductiu final.

I ara siguem provocadors: sigui quina sigui la versió correcta, sembla que el que és més “natural” a l’hora de criar els fills és deixar que les àvies comparteixin part de la responsabilitat. No ho puc evitar, però després d’haver-ho dit, m’agrada imaginar-me la cara dels defensors de la santedat del vincle de la mare amb el nadó. Aix, l’evolució.

Advertisements

One thought on “D’àvies i de patriarques

  1. Retroenllaç: De Abuelas y Patriarcas [CAT]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s