Una ullada a les poblacions mediterrànies ibèriques d’espinós a través de marcadors moleculars

mascle_1_b

© Quim Pou

L’espinós (Gasterosteus aculeatus) és una espècie de distribució cosmopolita en tot l’hemisferi nord. Les poblacions de la península Ibèrica representen el límit meridional d’aquesta distribució i es troben en un estat de conservació crític. Durant els dos darrers segles l’espinós ha desaparegut en moltes zones de distribució històrica de la nostra península, i, actualment, sobreviu en alguns nuclis poblacionals aïllats en rius del nord de la costa mediterrània, i a la costa atlàntica de Portugal, Galícia i el País Basc. La introducció d’espècies invasores i la degradació dels hàbitats són les principals amenaces per aquesta espècie, que habita trams baixos i mitjans de rius que són especialment susceptibles a alteracions antròpiques.

El nostre treball presenta les primeres dades genètiques en poblacions ibèriques d’espinós i representa un dels pocs treballs que existeixen per les poblacions mediterrànies d’aquesta espècie (hi ha dues publicacions en poblacions adriàtiques). L’ús de marcadors moleculars ens ha permès estudiar la genètica de poblacions i les relacions evolutives (filogènia) de les poblacions d’espinós que encara es conserven més o menys estables en el Mediterrani de la península Ibèrica. Totes elles, excepte  un nucli poblacional al Delta de l’Ebre (Ullals de Baltasar), es localitzen en rius i rierols de les comarques de Girona (dues mostres de la conca de la Muga, una de la riera de Calonge, una del Daró, una del Bugantó-Onyar i dues mostres de la Tordera).

Les poblacions d’espinós que ens queden al mediterrani tenen un valor ecològic, genètic i evolutiu incalculable.

Les anàlisis de marcadors nuclears (microsatèl.lits) ens indiquen que existeixen diferències importants pel que fa a la composició genètica de les diferents poblacions i ens permeten identificar les poblacions en funció de la conca hidrogràfica a la qual pertanyen. Aquests marcadors ens alerten també d’una variabilitat genètica (proporció d’heterozigots i número d’al·lels) molt baixa en algunes mostres, sobretot de les conques de l’Onyar i la Tordera, que auguren problemes de viabilitat de l’espinós a llarg termini.

La seqüenciació de dos gens mitocondrials (cytb i regió de control) ens permet identificar nou seqüències o haplotips diferents que no s’han descrit prèviament en les bases de dades existents per aquesta espècie. La majoria d’haplotips es troben de forma exclusiva en una única població, excepte alguns haplotips que es comparteixen entre localitats d’una mateixa conca hidrogràfica. Aquesta fixació d’haplotips determina novament una baixa variabilitat genètica (un o pocs haplotips diferents a cada població), senyal inequívoc d’un gran aïllament d’aquestes poblacions, que accentua, de ben segur, la vulnerabilitat d’aquesta espècie. L’agrupació dels diferents haplotips segons la seva semblança defineix, com a mínim, dos llinatges evolutius d’espinós en els nostres rius que són clarament diferents de la resta de llinatges europeus (veieu la Figura).

 

Arbre que resumeix les semblances entre les seqüències de les mostres analizades (colorejades) i les seqüències disponibles a les bases de dades per poblacions europees (els punts morats són d'altres poblacions mediterrànies i els negres de la resta d'Europa). Per a les nostres seqüències, la grandària del cercle és proporcional a la seva freqüència i per cadascuna s'indica la seva presència en les diferents poblacions mitjançant un codi de colors (negre: Ullals, verd: Daró, verd clar: Calonge, rosa: Vallcanera, gris: Reclà i morat: Bugantó).

Arbre que resumeix les semblances entre les seqüències de les mostres analizades (colorejades) i les seqüències disponibles a les bases de dades per poblacions europees (els punts morats són d’altres poblacions mediterrànies i els negres de la resta d’Europa). Per a les nostres seqüències, la grandària del cercle és proporcional a la seva freqüència i per cadascuna s’indica la seva presència en les diferents poblacions mitjançant un codi de colors (negre: Ullals, verd: Daró, verd clar: Calonge, rosa: Vallcanera, gris: Reclà i morat: Bugantó).

La comparació d’aquests haplotips amb les seqüències disponibles a les bases de dades en poblacions europees d’espinós ens permet inferir una arbre filogenètic amb una posició basal dels nostres llinatges respecte la majoria de llinatges europeus, que són gairebé tots d’origen més recent, posterior a les glaciacions del quaternari. Tot plegat ens explica que les poblacions d’espinós del nostres país són la única representació que ens queda d’uns llinatges mediterranis que són molt i molt antics, anteriors als períodes glacials del quaternari. Donada la situació d’amenaça d’aquesta espècie, urgeix doncs dissenyar estratègies de gestió que contemplin els patrons d’estructura poblacional descrits, i que siguin adequades per a la conservació de les poblacions d’espinós que ens queden al mediterrani, les quals tenen un valor ecològic, genètic i evolutiu incalculable.

Per més informació podeu clicar aquí.

_______________________________________________________________________________________________________

RM Araguas, O Vidal, C Pla, N Sanz (2012) High genetic diversity of the endangered Iberian three-spined stickleback (Gasterosteus aculeatus) at the Mediterranean edge of its range. Freshwater Biology, 57, 143-154.

______________________________________________________________________________________________________

Anuncis

2 thoughts on “Una ullada a les poblacions mediterrànies ibèriques d’espinós a través de marcadors moleculars

  1. Retroenllaç: Una ullada a les poblacions mediterrànies ibèriques d’espinós a través de marcadors moleculars [CAT]

  2. Retroenllaç: Una ullada a les poblacions mediterrànies ibèriques d’espinós a través de marcadors moleculars | COOL GENES

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s